4 públics
5 concertats
Alfons el Savi: 300 places
Gómez Navarro: 150
Jesús Navarro: 150
Jorge Juan: 150
Sánchez: 175 TOTAL: 925
Oratori: 300
PPRR: 450
Cluny: 150
Carmelites: 150 TOTAL: 1050
[@more@]
Seguint l'exemple de l'apòstata desficiosa he decidit fer un repàs al panorama educatiu novelder. En quines escoles matriculen els pares els seus fills? En les que volen? O ho fan en les que poden en perjudici de l'escola pública?
[@more@]
Està clar que els centres concertats incompleixen la llei i no accepten tot l'alumnat que els correspon per zona. O heu vist immigrants, xiquets d'altres ètnies o alumnat de PT als centres concertats? Pocs per no dir cap.
Els pares i mares matriculen els seus fills majoritàriament en una escola concertada en la majoria dels casos perquè creuen que educativament és millor (ja hem explicat per què no hi ha alumnes conflictius) i perquè diuen "els xiquets ixen més ben preparats". Doncs no és així, senyors, no és així.
El professorat de l'escola pública ha superat unes oposiciones que no ha superat el de la concertada; és a dir, és un tribunal qui el posa en el seu lloc de treball i no l'amic del director o el cosí de no sé qui.
L'escola pública garanteix realment la pluralitat de valors perquè no es deu a cap ideologia religiosa.
L'escola pública assegura un ensenyament intercultural i coeducatiu perquè reb alumnat de diverses nacionalitats, ètnies, reliogions i llengües. Els alumnes aprenen a ser més respectuosos i més crítics amb altres realitats que els envolten.
A Novelda hi ha 9 centres on s'imparteixen classes de primària, dels quals 4 en són concertats i 5 públics. No penseu que l'ensenyament públic és majoria, en absolut. Cal filar prim i contar les places, que és el que realment interessa. Els centres públics garanteixen 925 places de primària, mentre que els concertants en garanteixen 1050. Sempre segons les dades de la Conselleria d'Educació.
Penseu una mica i voreu com l'administració prima l'ensenyament privat abans que el públic. Per què si no hi ha més places al concertat? Quin dels dos tipus de centres s'ompli abans? On van els xiquets que no caben en el públic? Al privat, és a dir, on vol l'administració.
El mateix passa amb l'educació secundària i passarà amb els batxillerats (ara que els han concertats). Per què no han invertit eixos diners en la pública? Serà que la religió té un pes massa específic en el Govern Valencià?
