Miquel Alberola s'ha col·lat en el colofó de l'article a què vos redireccionava anteriorment. I ja em sap greu retreure-s'ho perquè Alberola és un dels periodistes nostrats més encertas i eninyosos de què ens podem jactar.[@more@]
Miquel Alberola s'ha col·lat en el colofó de l'article a què vos redireccionava anteriorment. I ja em sap greu retreure-s'ho perquè Alberola és un dels periodistes nostrats més encertas i eninyosos de què ens podem jactar.
Diu Alberola al final de l'article que Milagrosa Martínez és "hija de la immigración proletaria andaluza". Doncs no senyor Alberola, no és així, sembla que se li han creuat les informacions o que, com se sol dir, sent campanes i no sap on repiquen.
La senyora Milagrosa -que tot siga dit a mi ni fu ni fa, o potser més fu que fa- és filla de novelders de tota la vida. Adoptada -com una servidora- però filla de novelders. Educada i adaptada a Novelda segurament des d'abans de tindre ús de raó -com una servidora-. Estimada pels seus pares (i ells per ella) sense cap tipus de referència a l'adopció -com una servidora-. I segurament acceptada amb una quotidiana normalitat que deixa de banda qualsevol referència a la biologia -també com jo i com ha de ser.
En absolut seria una tragèdia que fóra filla de la immigració, cordovesa a més a més, que tan estupendament s'ha integrat en la massa social de Novelda. El que passa és que legalment, socialment, afectivament, culturalment i sentimentalment no ho és, per tant no ho és de cap de les maneres.
No faça conya d'aquestes coses senyor Alberola, que a més d'un li han costat molts sacrificis. I tampoc demagògia en el mateix sentit que s'ha fet amb Montilla a Catalunya i la seua condició de xarnego. On queda l'anel·lada normalitat social de tot plegat?
