Escrits d\’urgència

Ningú nega la necessitat a Novelda d’un diari interactiu com “Novelda Digital” i la voluntat que tenen els membres de la redacció de dur endavant un projecte seriós i de qualitat. El que tampoc es pot negar és que de tant en tant no poden dissimular de quin peu coixegen,[@more@]

 i són capaços de cobrir notícies que no han ocorregut a Novelda pel simple fet que la plana major del PP hi participa. Digueu-me si no, quin sentit té anar-se’n a Elda a cobrir esta notícia i penjar ni més ni menys que 7 fotos: "Francisco Camps: <España y la Comunidad Valenciana se merecen un cambio de gobierno>".

El titular –i que em perdone el senyor Juan José Payá­– una mica ambigu, no? Encara que a mi ja m’està bé; efectivament jo també crec que la “Comunidad Valenciana” necessita un canvi de govern.

Tweet

Un dels actes més poc coneguts de les Festes Patronals -encara que enguany més concorregut que altres anys, tal vegada per la presència institucional- és el moment en què un jurat tria les dues varietats de raïm que durà la Santa durant la seua estada al poble.[@more@]

L'acte es celebra el dia 20 a les 13h en el Santuari i és la primera vegada que la Santa baixa de l'altar en festes. Perquè, si us fixeu bé, quan a les 19'00 de la vesprada l'alcalde la baixa per a traure-la en processó, la Santa ja porta el raïm penjant.

Enguany la Molt Excel·lentíssima Senyora Presidenta de les Corts Valencianes (i no Cortes Valencianas com diu Novelda Digital. No existeix cap institució amb eixe nom) ha format part del jurat, i molt bé que em sembla. El que no em va agradar tant és que el jurat es forme allí mateix a dit (jo mateixa vaig vore a algú de l'organització dient-li a la gent si volia formar-ne part) i que els llauradors que han aportat raïm a concurs puguen formar part del jurat. D'acord que cada raïm porta un número doblegat, però tots saben quin és de qui.

Per cert, els guanyadors van ser Julián Martínez Gil en varietat victòria i Nerea Abad Hernández amb el raïm negre.

Sóc incapaç de penjar els vídeos. Així que piqueu ací, ací i ací.

Tweet

4 públics

5 concertats

Alfons el Savi: 300 places

Gómez Navarro: 150

Jesús Navarro: 150

Jorge Juan: 150

Sánchez: 175                                 TOTAL: 925

Oratori: 300

PPRR: 450

Cluny: 150

Carmelites: 150                             TOTAL: 1050

[@more@]

Tweet

Seguint l'exemple de l'apòstata desficiosa he decidit fer un repàs al panorama educatiu novelder. En quines escoles matriculen els pares els seus fills? En les que volen? O ho fan en les que poden en perjudici de l'escola pública? 

[@more@]

Està clar que els centres concertats incompleixen la llei i no accepten tot l'alumnat que els correspon per zona. O heu vist immigrants, xiquets d'altres ètnies o alumnat de PT als centres concertats? Pocs per no dir cap. 

Els pares i mares matriculen els seus fills majoritàriament en una escola concertada en la majoria dels casos perquè creuen que educativament és millor (ja hem explicat per què no hi ha alumnes conflictius) i perquè diuen "els xiquets ixen més ben preparats". Doncs no és així, senyors, no és així.

El professorat de l'escola pública ha superat unes oposiciones que no ha superat el de la concertada; és a dir, és un tribunal qui el posa en el seu lloc de treball i no l'amic del director o el cosí de no sé qui.  

L'escola pública garanteix realment la pluralitat de valors perquè no es deu a cap ideologia religiosa. 

L'escola pública assegura un ensenyament intercultural i coeducatiu perquè reb alumnat de diverses nacionalitats, ètnies, reliogions i llengües. Els alumnes aprenen a ser més respectuosos i més crítics amb altres realitats que els envolten. 

A Novelda hi ha 9 centres on s'imparteixen classes de primària, dels quals 4 en són concertats i 5 públics. No penseu que l'ensenyament públic és majoria, en absolut. Cal filar prim i contar les places, que és el que realment interessa. Els centres públics garanteixen 925 places de primària, mentre que els concertants en garanteixen 1050. Sempre segons les dades de la Conselleria d'Educació.

Penseu una mica i voreu com l'administració prima l'ensenyament privat abans que el públic. Per què si no hi ha més places al concertat? Quin dels dos tipus de centres s'ompli abans? On van els xiquets que no caben en el públic? Al privat, és a dir, on vol l'administració.

El mateix passa amb l'educació secundària i passarà amb els batxillerats (ara que els han concertats). Per què no han invertit eixos diners en la pública? Serà que la religió té un pes massa específic en el Govern Valencià?

Tweet

Que la dreta perd malament les eleccions ja va quedar clar i demostrat en les últimes Generals: s'enfaden, menteixen, insulten, intenten amagar els resultats… ja sabeu. Ara, al poble, està passant mutatis mutandi el mateix que fa tres anys a l'Estat.[@more@]

Que la dreta perd malament les eleccions ja va quedar clar i demostrat en les últimes Generals: s'enfaden, menteixen, insulten, intenten amagar els resultats… ja sabeu. Ara, al poble, està passant mutatis mutandi el mateix que fa tres anys a l'Estat. No és la primera vegada que sent pel carrer, per tertúlies, a la Plaça, comentaris al voltant de la il·legalitat del pacte PSOE-Compromís, de la falta d'ètica, de la impropietat, etc. Com si l'únic pacte entre partits del món s'haguera fet a Novelda, i com si la dreta mai de la vida pactara amb ningú.

Diu Anna Simó que una mentida repetida mil vegades no és una veritat… però  s'hi assembla.  En la vida i en política  les coses són com semblen més que no com són, i  no d'ara, ja els romans tenien clar allò que "la dona de Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que també ho ha de semblar".

A força de repetir i repetir acabaran il·legalitzant el pacte… 

Tweet

Que la revista d’enguany és gràficament impecable, sense dubte. La portada, per cert, trencadora. I la maquetació, l’estil i les fotografies excel·lents, això és un fet inqüestionable. Hi ha, però, alguns aspectes que m’agradaria comentar.

[@more@]

Que la revista d’enguany és gràficament impecable, sense dubte. La portada, per cert, trencadora. I la maquetació, l’estil i les fotografies excel·lents, això és un fet inqüestionable. Hi ha, però, alguns aspectes que m’agradaria comentar.

Per exemple, està bé que la gent que escriu no siga la de sempre (a pesar que alguns s'hauran enfadat), però sembla que s'haja eliminat els col·loboradors habituals de manera sistemàtica. Espere equivocar-me.

Què passa amb el valencià? Per què és tan anecdòtic? No em val l'excusa de sempre de "cadascú ha escrit en la llengua que volia". Estic segura que el director ha demanat els articles que volia, els col·laboradors que volia, les fotos que volia… també hauria pogut demanar la llengua. I què vol dir "corrección valencià"?

M'agrada molt la idea del dietari del Francés, cohesiona tota la revista, és original i a vegades divertida. Literàriament fluixa, però divertida.

Genial també la importància que ha volgut donar-li als personatges femenins (encara que a mi em sobre especialment la part de la reina d'Anglaterra i la reivindicació de Gibraltar). Em semblen molt encertades les fotografies de dones de la part inicial i de l'interior de la contraportada. Tant de bó haguera sigut un contínium.

I per últim, en llegir-la, he tingut la sensació que la part literària dels col·laboradors està ficada amb calçador. Com si no els quedara bé dins del cos de la revista (a excepció de tres o quatre articles) i l'hagueren deixada per al final.  Hi ha cinc articles just abans de la publicitat final, això sí, afortunadament s'han el·liminat tots aquells que de tan llargs eren il·legibles.

Felip és un geni i el director/a del Betània té tot el dret a fer el que vulga en la revista, això està clar, però crec que totes estes coses s'haurien d'haver tingut un poquet més en compte.   

He sigut massa crítica? Espere que Felip em perdone, he intentat ser constructiva i promet que no hi ha mala intenció. Ja sé que no sempre plou a gust de tots…

Tweet

Miquel Alberola s'ha col·lat en el colofó de l'article a què vos redireccionava anteriorment. I ja em sap greu retreure-s'ho perquè Alberola és un dels periodistes nostrats més encertas i eninyosos de què ens podem jactar.[@more@]

Miquel Alberola s'ha col·lat en el colofó de l'article a què vos redireccionava anteriorment. I ja em sap greu retreure-s'ho perquè Alberola és un dels periodistes nostrats més encertas i eninyosos de què ens podem jactar.

Diu Alberola al final de l'article que Milagrosa Martínez és "hija de la immigración proletaria andaluza". Doncs no senyor Alberola, no és així, sembla que se li han creuat les informacions o que, com se sol dir, sent campanes i no sap on repiquen.

La senyora Milagrosa -que tot siga dit a mi ni fu ni fa, o potser més fu que fa- és filla de novelders de tota la vida. Adoptada -com una servidora- però filla de novelders. Educada i adaptada a Novelda segurament des d'abans de tindre ús de raó -com una servidora-. Estimada pels seus pares (i ells per ella) sense cap tipus de referència a l'adopció -com una servidora-. I segurament acceptada amb una quotidiana normalitat que deixa de banda qualsevol referència a la biologia -també com jo i com ha de ser.

En absolut seria una tragèdia que fóra filla de la immigració, cordovesa a més a més, que tan estupendament s'ha integrat en la massa social de Novelda. El que passa és que legalment, socialment, afectivament, culturalment i sentimentalment no ho és, per tant no ho és de cap de les maneres.

No faça conya d'aquestes coses senyor Alberola, que a més d'un li han costat molts sacrificis. I tampoc demagògia en el mateix sentit que s'ha fet amb Montilla a Catalunya i la seua condició de xarnego. On queda l'anel·lada normalitat social de tot plegat?

Tweet

(article publicat a Escrits d'urgència el 14 de juny)

No puc negar que una part de mi se n’alegra, amb la notícia. Una part que deu estar molt a prop del localisme més xovinista que tan poc m’agrada i que procure no practicar, però que hui –vés per on– segurament m’agafa desarmada.

[@more@]

(article publicat a Escrits d'urgència el 14 de juny)

No puc negar que una part de mi se n’alegra, amb la notícia. Una part que deu estar molt a prop del localisme més xovinista que tan poc m’agrada i que procure no practicar, però que hui –vés per on– segurament m’agafa desarmada.
Sense oblidar –ni puc ni vull ni dec– la política devastadora, demagoga, amigista, depredadora i dèspota que el PP està duent a terme al País Valencià, alguna cosa dins meu s’alegra que la nova presidenta de les Corts Valencianes siga l’ex-Consellera de Turisme i ex-Alcaldessa del meu poble Milagrosa Martínez. A una, quan li toquen el poble, li toquen alguna cosa que no pot explicar (per bé i per mal).
Doncs res. Ja que a estes altures de legislatures no podem esperar res de trellat de mans del PP, espere com a mínim que utilitze el valencià de tant en tant i que dignifique esta llengua nostra que tanta falta li fa. Sense passar-se’n clar, que si no ja se sap, a la calle por valensianista.
Potser demà m’oblide de la vena sentimental, la vena política s’apodere de mi, i opine totalment el contrari. Mentre tant… Enhorabona, perla!

Miquel Alberola també en diu alguna cosa a El País: "Las Cortes milagrosas"

Tweet

Si pots llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s’ha realitzat correctament. Rep una cordial benvinguda!

Tweet